Hi ha estudis científics, realitzats amb neuroimatges, on s’evidencia que el lòbul parietal situat a la part inferior de l’hemisferi dret, implicat també en la visió i en el record de les manipulacions espacials dels objectes, també està vinculat al coneixement dels números i de les seves relacions: el càlcul i la comprensió numèrica. S’ha comprovat amb la neuroimatge que el nivell d’activació cerebral depèn directament de la dificultat de la tasca. Conseqüentment, perquè un joc d’ordinador realment millori les capacitats funcionals del nostre cervell no ha de limitar–se a demanar-nos que fem operacions matemàtiques ràpidament, sinó que ha d’anar més enllà, s’ha de treballar amb el processament de la informació ràpida i precisa a nivell de tasques més complexes on hi intervinguin simultàniament les àrees matemàtica i de llenguatge. La matemàtica implica manipulació espacial de les dades.
En aquests estudis, també es demostra que les taules de multiplicar estan vinculades a l’àrea del llenguatge situada a l’hemisferi esquerra donat que la majoria se les ha après de memòria i s’observa que quan es fa una multiplicació es produeix un canvi en l’activació cerebral cap a l’hemisferi esquerra, mentre que altres processos com la comparació de números (més gran o més petit que), té l’activació amb ambdós hemisferis amb una lleugera preferència pel dret.
De fet, els dos hemisferis cerebrals treballen conjuntament, comparant i processant contínuament informació que és transferida des d’un costat a l’altra mitjançant el cos callós.
També està demostrat que les lesions en el córtex visual del costat esquerra del cervell originen dificultats en la lectura dels números/paraules (un, dos, tres) mentre que les del costat dret produeixen problemes en la lectura dels dígits (1,2,3).
Hi ha casos que la capacitat de càlcul i concepte numèric no arriba a desenvolupar-se i és quan ens trobem amb persones que presenten discalcúlia. En aquests casos, tant si es deu a una lesió en una determinada zona del cervell com si és causada per errors en el desenvolupament de connexions entre components dels sistema matemàtic cerebral, es precisen noves estratègies i recursos per paliar la dificultat, i recuperar dins de les seves possibilitats, la realització i verificació de les operacions bàsiques. La reeducació que fem els especialistes és vital.
Per acabar, esmentar que cada vegada hi ha més estudis amb imatges cerebrals que expliquen quins processos compensatoris utilitzen les persones que han fet progressos, i aquesta investigació permet avançar més en la creació de noves metodologies educatives i en els programes de reeducació psicopedagògica de la discalcúlia.