Tothom ha sentit a parlar de l’aparell fonador i qui més qui menys recorda el seu funcionament. Bàsicament, l’existència de la veu és fruit d’un corrent d’aire, d’una vibració i d’una ressonància. Són com els tres “colors” bàsics, la combinació dels quals ens donarà principalment el timbre de la veu, el nostre gran element diferenciador.
La veu, en termes generals, també té els seus enemics. Quan no sabem resoldre els problemes que es generen, apareixen els trastorns vocàlics, etc.
Anem, a veure alguns suggeriments que ens poden ajudar a evitar alguns problemes que puguin sorgir.
El primer que farem serà fer treballar el diafragma i la respiració. Tècnicament, el diafragma és un múscul transversal que separa els sistema respiratori del digestiu. El diafragma esdevé vital per la respiració i l’execució correcta dels sons vocals. El mitjà idoni i perfecte per fer-lo treballar és el riure, un treball natural que fa funcionar de forma sana aquest muscle. Tot i així, cal cercar d’altres exercicis que complementin el treball de desenvolupament mitjançant l’execució de sons que sacsegen l’abdomen i el diafragma, com són l’emisió dels sons: [ha], [tst], [pst] o [xxt] executats enèrgicament. També podem fer ús d’exclamacions i mots d’una síl·laba: [hei], [hop], [pai], [gas]… o mots de dues síl·labes, la primera de les quals porta l’accent melòdic: [ho-la], [ca-lla], [sal-ta]… Podem ampliar aquesta sèrie d’exercicis amb execució melòdica ascendent o descendent.
Amb el moviment dels músculs abdominals i del diafragma usats en aquest treball, aconseguim estimular la respiració costo-diafragmàtica. Altres consells a tenir en compte per millorar el procés respiratori: aprendre a respirar pel nas, aprendre a respirar per la part inferior del tòrax, evitar només omplir els pulmons amb aquell moviment inconscient d’aixecar les espatlles.
La següent fase serà la d’exercitar l’articulació, amb la realització de moviments de la llengua, dels llavis i del maxil·lar inferior. Són exercicis com els següents, i com veureu són força entretinguts i no cansen la veu: Exercici 1. Execució de la “r” apical per a la qual hi alternarem diverses consonants amb la combinació de vocals amb timbre similar (a, e, o). Exercici 2. Com si cridéssim un gat o gos: “pf” i afegim una “è” oberta. Explosió del fonema “br” i perllongant el so vocal amb una tensió progressiva del diafragma “braaaaaaaaa”.
Paral·lelament també s’ha d’estimular la ressonància, donat que esdevé l’aspecte que corona tot el treball de la veu. Quan articulem una admiració, per exemple, utilitzem la ressonància d’una forma natural i totes les cavitats sobreglòtiques: crani, ossos, dents, mucoses. Podem pensar i realitzar exercicis molt senzills però molt útils com ara parlant: [ah], [oh], [m]. Els exercicis amb vocals nasals, fets d’una manera no nasalitzada, tenen l’avantatge que comporten un relaxament de la musculatura del coll i en particular dels músculs de la veu, com també del vel del paladar i, per tant, afavoreixen l’eixamplament de la faringe. Per a exercitar la ressonància nasal, es poden usar les consonants sonores [m], [n], [ny], entre d’altres.
Per acabar, una consideració força important i un bon consell: hauríem d’aprendre, tots i cadascun de nosaltres, a escoltar-nos nosaltres mateixos, a sentir-nos interiorment i exteriorment i comparar la nostra veu amb les de les persones que ens envolten, un exercici ben interessant que ens ensenya i ens descobreix aspectes que, d’altra manera, no descobriríem mai o tardaríem molt a fer-ho. Els especialistes en veu hem desenvolupat metodologies específiques i personalitzades per a la resolució de cada cas.