Ben cert és, que quan una neurona es mora, una altra es fa càrrec del seu treball: és per això, que és tant important que les tinguem ben exercitades. Totes les persones tenim les mateixes àrees cerebrals, les famoses 52 àrees de Broadman (àrees de Broca -parla, de Wernicker’s -comprensió, de l’audició, del coneixement, de l’emoció, de la part motora, de la visió, de l’olfacte, etc. ) i per tant, tenim les mateixes habilitats intel·lectuals. També se’ns diu que el cervell posseix cent bilions de neurones, un trilló de cèl·lules glials (cèl. de recolzament) i que estableix 100 trillons de sinapsis, donat que les ramificacions d’una neurona poden formar sinapsis amb unes altres mil neurones, i que les nostres reserves neuronals són tan grans que, encara que perdéssim mil neurones cada dia, significaria una pèrdua menor de l’1% del total de les neurones al final de la nostra vida. Cada descobriment que es fa, se’ns dona a entendre que per la majoria de les persones ni tant sols utilitzem el 5% de tota la nostra capacitat. Conseqüentment, si tots els cervells humans no patològics tenen la mateixa estructura, fisiològicament parlant, partim de que tots tenim les mateixes possibilitats per entendre/comprendre i aprendre qualsevol cosa. Però què passa que no tots desenvolupem el nostre potencial per igual? És ben cert que la intel·ligència té un component genètic, però la qualitat i quantitat de les interaccions amb el nostre entorn, entre altres, són factors primordials per desenvolupar les nostres habilitats cognitives. Sócrates, en la seva època deia que els humans som ganduls perque no utilitzem plenament la nostra capacitat mental. Actualment, hi ha estudis recents que demostren que un individu pot duplicar, triplicar i fins i tot quadriplicar la seva capacitat mental. El problema està en que la majoria de les persones no sabem utilitzar de la millor forma possible tot el nostre potencial. En general, hi ha moltes persones que utilitzen només el cantó esquerra del cervell, on tot està sistematitzat, detallat, controlat, presentant comportament lògic verbal. Tot està tant organitzat que la manera de veure el món és extremadament limitada, metafòricament podem dir que, es veuen solament els arbres, però no s’aconsegueix veure el bosc. En l’altre extrem, les persones que tenen més desenvolupat l’hemisferi dret, són més sommiadores, creatives, intuitives, plenes de preocupacions socials, però que mai aconsegueixen concretar els seus ideals. Per exemple, tenim la figura de Van Gogh que va pintar mil sis-cents quadres, però només va aconseguir vendre’n un, com ja sabem, va viure i morir en la misèria, en aquest cas veia el bosc però era incapaç de veure els arbres.
En general, la majoria de les persones s’ha acostumat a aprendre a pensar només amb un dels dos hemisferis, potenciat pels estils d’educació rebuts. Conseqüentment quan dissenyem programes d’estimulació-activació de la intel·ligència, sobretot en persones que ens venen a la consulta sol·licitant exercitar la memòria, millorar les tècniques d’estudi, la comprensió lectora, optimitzar l’expressió oral o escrit, aprendre a aprendre, etc. tant a estudiants, professionals en actiu i/o persones amb dèficits cognitius, el que fem és que treballin amb els dos hemisferis cerebrals, és a dir, que exercitin les neurones, de manera armònica i equilibrada, entre ambdos hemisferis. Preparem activitats per provocar aquestes connexions, les quals permeten actuar i complementar aquestes funcions.